El Sang Culé derrota el SÈNIOR A en un partit vibrant i amb
molta intensitat. Els Màgics van fer una mala primera part, però a la
segona van treure el caràcter fins al final i apunt van estar d'empatar
el partit contra un dels millors rivals de la categoria.
El
partit al Pavelló de la Illa es presentava complicat. El rival era dels
difícils, un bon equip que sap de què va això del futbol sala. I només
començar ja es va veure que el partit seria molt complicat. Una defensa a
mitja pista donava la possessió al Sang Culé, que jugava a plaer. El
Màgic però, va poder avançar-se en alguna contra. La defensa de l'equip
no era dolenta, però estava condicionada a l'esforç, i havia de ser molt
exigent. Això i la precipitació en algunes accions van fer que als 10'
el Màgic ja tingués 5 faltes. Abans però, dos gols locals. El primer
després d'una passada precipitada alhora de fer un servei de banda, que
l'equip rival va saber aprofitar amb un xut a l'esquadra. El segon,
després d'una sèrie de rebots dins l'àrea. El partit es posava encara
més difícil, però en una falta a la frontal, després d'una mala cessió
al porter, Max retallava distàncies, 2-1. Però va ser un miratge. Més
tard, la 6a falta provocava un doble penal i així el 3-1, i una gran
jugada individual propiciava el 4-1. Tot semblava coll amunt, però una
jugada ràpida de Dani cap a Pons, la va aprofitar el 7 per reduïr
distàncies rematant amb l'esperó. 4-2 i descans.
A
la represa, canvi de xip. L'equip groc-i-negre va sortir a mossegar a
dalt, tota la pista, i amb una intensitat molt elevada. Això va permetre
no córrer tant darrera la pilota i controlar més el partit. No obstant,
fins al final no hi va haver gaires ocasions. Primer Roso avisava amb
un xut al pal després d'una bona sortida de 4. Poc després, i amb poc a
perdre el Míster demanava temps mort. La decisió era clara, sortíem de
5. A falta de dos minuts, una bona combinació entre Roso i Max permetia
al capità fer el 4-3. Però instants després el Sang Culé tornava a
ampliar distàncies. Una mala decisió dels defenses màgics deixava sol un
jugador rival que empenyia la pilota a la xarxa.
Però
aquest equip no es rendeix, ni amb això. Si alguna cosa identifica el
SÈNIOR A és la seva competitivitat i el seu caràcter. Sabuda la
inferioritat tècnica davant el rival, era l'única manera d'intentar
sumar. Per tant, a pel partit de nou. I novament Roso i Max van ser els
protagonistes, aquest cop amb els papers canviats. Bona diagonal de Roso
que Max acabava a dalt de la xarxa per situar el 5-4. Faltaven 50
segons i apareixia la polémica. El propi Max va anar a buscar ràpidament
la pilota i el porter contrari, que va perdre els papers encara no se
sap perquè, va deixar anar la cama contra el 14 màgic. L'àrbitre, massa
rigurós amb l'equip de Sants durant tot el partit, no va tenir opció.
Vermella i al carrer. Durant els 50'' va haver-hi dues opcions de xut,
la més clara de Roso, però el porter rival va fer una bona intervenció.
Al final queda la derrota, però l'equip va demostrar una actitud màgica a
la segona part que ha de servir de camí pels següents partits, que
seran molt i molt complicats.
Forza Màgic!
By: Max Ledo
By: Max Ledo
No hay comentarios:
Publicar un comentario